PODEM ENTRENAR LA NOSTRA MENT?

Podem decidir què és més important? la nostra preparació física? una bona tècnica? La millor estratègia? Ser sòlids a nivell mental?Suposo que es tracta de la conjunció de tot plegat. No haurien d’existir diferències en el nivell de preparació i control de cadascuna d’elles.

L’entrenament psicològic esdevé cabdal per rendir al màxim de les nostres possibilitats i poder superar aquells moments crítics en les competicions, partits o entrenaments.

La preparació psicològica és la gran desconeguda del món esportiu, però està present en tot moment quan ens preparem per assolir els nostres reptes.

A grans trets, les variables psicològiques que condicionen els nostre rendiment són: la motivació, control de l’activació, l’afrontament a l’ansietat pre-competitiva, capacitat per gestionar el nostre focus atencional i el control dels nostres pensaments i creences, ja que aquests condicionen les nostres emocions.

Però, tot i que aquestes paraules ens sonin a coses abstractes, es manifesten de forma evident quan estem entrenant i competint. Agafem com a exemple la gestió del nostre focus atencional:

Imagineu-vos que estem fent carrera contínua per entrenar i ens comencem a sentir cansats, tenim males sensacions o una petita molèstia. Qualsevol d’aquests estímuls acaparen la nostra atenció, fins al punt que les maximitzem i acabem per concentrar-nos en elles. Podem fer dos coses, cedir davant l’evidència que avui “serà un mal entrenament” i abandonar-lo, o bé, aprofitar per entrenar la capacitat per dominar el nostre focus atencional. Quan ens focalitzem en les molèsties físiques o el malestar general entrenant estem dirigint la nostra atenció als estímuls interns que no ens permeten funcionar amb normalitat. Podem aprofitar aquest dia per dirigir la nostra atenció a fets externs, a estímuls del nostre entorn que ens facin sortir de nosaltres per dirigir l’atenció a estímuls externs. Però si això no funciona, hem de perseverar, podem dirigir, doncs, l’atenció a aspectes de la tècnica que influeixin de forma positiva en la carrera contínua, per exemple, aixecar els genolls, fer una bona batuda, la correcta posició de l’esquena … Es tracte de centrar-nos en el que estem fent, i en allò que depèn de nosaltres mateixos per a mantenir l’atenció en estímuls positius que ens fan sentir bé i desfocalitzar-nos de les molèsties.

Què penseu? Estareu més preparats per superar molèsties en les competicions si podeu continuar entrenant canviant el vostre focus atencional? Doncs, en part, això és l’entrenament psicològic.

Existeixen moltes altres habilitats psicològiques a entrenar i tècniques fàcils d’aplicar. No us ho penseu més, entreneu psicològicament!

Pere Alastrué Pozo

This entry was posted in ArxiusPosatdia. Bookmark the permalink.

Comments are closed.